Des de fa ja un cert temps (segurament des de lantroducció generalitzada de la LOGSE), s'ha anat estenent un cert descontentament entre el professorat de llengua de secundària, pel que fa a la reducció de l'espai de la literatura. La unió de les dues matèries en una sola àrea durant tota la secundària el batxillerat; la manca d'una assignatura específica obligatòria per a la literatura, lantroducció d'una gran diversitat a les aules unes dificultats més grans pel que fa a l'expressió oral escrita han conduït a una opinió molt generalitzada entre el professorat: que els esforços s'han de centrar en la llengua que per a la literatura queden molt poques hores.

L'article situa les relacions entre la llengua la literatura a l'ensenyament. Comença per fer una mínima història de les relacions que hi ha hagut des del punt de vista de la història de l'ensenyament de la teoria lingüística literària, per després fer una justificació de l'ús de textos literaris a la classe de llengua. A partir d'aquí, es comenta la relació entre els tipus de text la literatura, així com el paper que tenen els gèneres en el desenvolupament de la lectura. L'autora creu que la relació exis tent entre els gèneres literaris els no literaris s'hauria d'aprofitar per realitzar activitats que permetessin treballar elements lingüístics alhorantroduir l'especificitat del text literari.

El concepte cultura ha sofert múltiples mutacions, des del plantejament cosmopolital·lustrat de la França del segle XVIII fins als corrents de l'antropologia cultural anglosaxona posteriors a la Segona Guerra Mundial, tot passant per la noció de Volkgeist del romanticisme alemany del segle XIX. En aquest marc general, es descriuen les relacions entre llengua cultura per al cas català, alguns dels reptes plantejats en l'actualitat per a la pervivència de la cultura catalana, com ara la globalització la novammigració.

Habitualment, els criteris que utilitzem per triar els llibres de lectura per als estudiants de primària de secundària obligatòria tenen a veure amb la temàtica, amb l'argument, amb el tipus de personatge, etc. Però hi ha un criteri, potser més subtil, més difícil de controlar, que té a veure amb els elements lingüístics discursius que l'autor utilitza quan crea el relat. És a dir, les tries lingüístiques discursives podennfluir notablement en el fet que un conte o una novel·la agrade o no, alhora que conformen la competència lingüística narrativa del lector.

L'article pretén ser una reflexió sobre el treball de la llengua la literatura a l'etapa de primària. El nucli central de l'exposició és el de poder trobar recursos per formar bons lectors actius. Les diferents formes de motivar els possibles treballs de creació recreació es proposen com a referents per als professionals de l'ensenyament. L'article pretén ressaltar lamportància de la reflexió l'acció dels mestres en el marc del trianglenteractiu entre ells, els alumnes la literatura.

Davant el retrocés que ha sofert la presència efectiva de la literatura en el currículum de l'ESO, cal plantejar estratègies a l'aula que permetin equilibrar els coneixements de llengua literatura en els nostres alumnes, cosa que els ha de permetre assolir amb efectivitat els objectius generals previstos en els diversos decrets que estableixen l'ordenació general dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria a Catalunya.

En aquest treball es descriu una seqüència didàctica consistent en el desenvolupament d'un projecte d'escriptura: la composició d'un retrat moral del Cid a partir de la lectura d'alguns fragments del Cantar de Mio Cid. La descripció d'aquesta seqüència permet reflexionar sobre alguns problemes crucials de la didàctica de la llengua: la relació entre l'educació lingüística l'educació literària, lantegració de l'aprenentatge dels procediments de comprensió de composició de textos el paper de l'activitat metalingüística en l'aprenentatge dels procediments.

L'article mostra les conclusions extretes de l'anàlisi d'un seguit de llibres de llengua literatura castellanes de secundària ùdes de la dècada de 1970 fins al 2002ù pel que fa a la presència al tractament de la pràctica creativa com a estratègia didàctica. Tot que queda patent que, en els materials didàctics analitzats, la creativitat es té en compte com a forma d'aprenentatge, no és menys evident que aquesta no acaba d'assolir un lloc preeminent en l'escala de possibles vies per ensenyar llengua literatura.

L'article reivindica la poesia com a eina per ensenyar llengua, especialment a les classes per a adults. Primerament, s 'hi realitza una explicació general sobre les caracterís tiques que fan que el gènere sguidoni per a aquest ús, segueix una breu tipologia de les activitats que es poden realitzar en relació amb els diferents objectius lingüís tics que es pretenen as solir, finalment, hi ha un apartat d'exemplificació centrat en les possibilitats que ofereix la poesia de Joan Brossa per ensenyar llengua oral a adults no catalanoparlants.

Aques t article vol recollir una experiència didàctica relacionada molt directament amb l'àmbit de la literatura de la psicopedagogia, duta a terme en diferentsnstituts de secundària a través d'un crèdit variable encaminat a promoure l'empatia en alumnes amb dificultats ùels qualificats amb problemas ½conductuals+ nivells morals baixos.

La dramatització és un recurs globalitzador que permet treballar amb els cinc sentits donar vida a la literatura, vehiculadora de valors universals. Familiaritza l'alumnat amb el món de la ficció literària dóna l'oportunitat de descubrir l'experiència de jugar a ser altres per reconèixer-se a si mateix,mplicants'hintel·lectualment afectivament.

En aquest article partim de la hipòtesi que el funcionament de la llengua pot constituir un objecte de coneixement quenteressi els estudiants si són ells mateixos que han de confrontar-s'hi per construir coneixement a través de processos actius de recerca (recollida de dades, observació, comparació, anàlisi, argumentació, sistematització, síntesi dels resultats, etc.), en col·laboració amb els companys amb la guia del professor. Això porta a considerar la necessitat d'aproximacions holístiques a l'ensenyament de la gramàtica més enllà de l'exercici o la tasca aïllada puntual. Les recerques exploratòries que s'estanniciant es basen en un model de seqüència didàctica de gramàtica (SDG)* que és alhora guia per al disseny de lesntervencions hipòtesi de treball, que està constituït per un conjunt de tasques diverses però relacionades totes elles amb un objectiu global que els donarà sentit. La SDG que presentem aquí tenia com a objecte que els estudiantsndaguessin sobre els usos reals del pronom hi.

El grup GREAL, del Departament de Didàctica de la Llengua la Literatura de la UAB, realitza un conjunt de recerques sobre l'activitat metalingüística en els processos d'ensenyament aprenentatge de llengües. El present treball s'enmarca en un dels objectius de recerca del grup: explorar els coneixements gramaticals dels estudiants de primària secundària en relació amb el tipus d'ensenyament rebut. En concret, l'objectiu que guia l'estudi que aquí presentem és el d'estudiar l'evolució que experimenta el concepte gramatical de ½subjecte+ en els alumnes al llarg de l'educació secundària extreure'n els patrons generals de comportament.